Vorbesteller
Neu
Res no es perd Vida, pensament i memòria compartida
-
- Einzelkauf Download ausgewählt
-
Sprache:Katalanisch
9,99 €
inkl. gesetzl. MwSt.Artikel erhalten
Beschreibung
Produktdetails
Format
ePUB 3
Kopierschutz
Nein
Family Sharing
Ja
Text-to-Speech
Ja
Erscheinungsdatum
07.10.2026
Verlag
ComanegraSeitenzahl
101 (Printausgabe)
Dateigröße
2295 KB
Sprache
Katalanisch
EAN
9791387969691
Una memòria literària
El llibre ja hi és, ens diu l'autor. Dorm dins nostre, en una llengua que només intuïm. Escriure'l seria més aviat traduir-lo, no inventar-lo. Les autobiografies convencionals pretenen explicar una vida com si fos una succesió ordenada de fets, quan en realitat la vida no té argument ni estructura. Trenant fragments amb una sorprenent respiració pròpia, Miquel Pueyo obre la porta a passatges de la seva intimitat, del seu discurs interior, de les seves conviccions, de la seva espiritualitat crítica, del seu imaginari. Parla de moments viscuts particularment rellevants, tant públics com privats; de la infantesa; de la docència; de l'activitat política i de la «mort civil» que pot arribar a produir tancar una etapa; de l'amor i del desig; del misteri; del retorn a les arrels de qui som; de l'estudi; de l'escriptura. Parla, també, de literatura, i ho fa des de la literatura; d'una memòria literària.
«Hi ha la vida que hem viscut i les vides que l'acompanyen, i també la vida que mai no s'ha esdevingut: les nos¬tres vides sense viure. Ens enganya el mite del nostre mèrit, però el que importa no és el que ens ha passat, sinó com ressona dins nostre. L'únic que té sentit és l'escriptura que intenta fixar la música interna de l'experiència, no pas la cronologia.»
El llibre ja hi és, ens diu l'autor. Dorm dins nostre, en una llengua que només intuïm. Escriure'l seria més aviat traduir-lo, no inventar-lo. Les autobiografies convencionals pretenen explicar una vida com si fos una succesió ordenada de fets, quan en realitat la vida no té argument ni estructura. Trenant fragments amb una sorprenent respiració pròpia, Miquel Pueyo obre la porta a passatges de la seva intimitat, del seu discurs interior, de les seves conviccions, de la seva espiritualitat crítica, del seu imaginari. Parla de moments viscuts particularment rellevants, tant públics com privats; de la infantesa; de la docència; de l'activitat política i de la «mort civil» que pot arribar a produir tancar una etapa; de l'amor i del desig; del misteri; del retorn a les arrels de qui som; de l'estudi; de l'escriptura. Parla, també, de literatura, i ho fa des de la literatura; d'una memòria literària.
«Hi ha la vida que hem viscut i les vides que l'acompanyen, i també la vida que mai no s'ha esdevingut: les nos¬tres vides sense viure. Ens enganya el mite del nostre mèrit, però el que importa no és el que ens ha passat, sinó com ressona dins nostre. L'únic que té sentit és l'escriptura que intenta fixar la música interna de l'experiència, no pas la cronologia.»
Noch keine Bewertungen vorhanden
Verfassen Sie die erste Bewertung zu diesem Artikel
Helfen Sie anderen Kundinnen und Kunden durch Ihre Meinung.
Kurze Frage zu unserer Seite
Vielen Dank für dein Feedback
Wir nutzen dein Feedback, um unsere Produktseiten zu verbessern. Bitte habe Verständnis, dass wir dir keine Rückmeldung geben können. Falls du Kontakt mit uns aufnehmen möchtest, kannst du dich aber gerne an unseren Kund*innenservice wenden.
zum Kundenservice