El llibre de materials per treballar l¿assignatura Els Moviments
Socials al Segle xix-I parteix d¿un concepte indispensable: abans
d¿analitzar la resposta, ens cal tenir una base ferma sobre les
condicions de vida i de treball dels qui protagonitzaran aquesta
lluita titànica. Cal, doncs, que repassem compendiosament el
treball de dones i nens, l¿esperança de vida, l¿alimentació,
l¿analfabetisme, les quintes, les causes de marginalitat, els
pressupostos familiars obrers, les jornades, el salari amb les
seves formes més variades, l¿extraordinària mortalitat. Aquests són
alguns dels materials necessaris per confegir qualsevol relat
coherent de la revolució social del segle xix, la que Marx situava
com aquella que «no pot treure la seva poesia del passat, sinó sols
del futur». Per tant, l¿anàlisi de les condicions de «la classe més
nombrosa i més pobra» esdevé essencial per entendre el context de
la llarga lluita per intentar sortir de la terrible subordinació a
la qual és sotmesa. En set apartats s¿introdueixen unes eines que
ens poden ser força útils: des dels conceptes fonamentals fins als
textos considerats essencials, des de les primeres respostes fins a
la Revolució de 1848, des de les primeres publicacions fins als
textos més complets, des de la fonamental organització de
l¿Associació Internacional dels Treballadors fins al covard
anorreament de la Comuna. Al final, s¿hi annexa una cronologia
necessària i una bibliografia succinta. Joan Serrallonga i Urquidi
(1953) és professor titular d¿Història Contemporània de la
Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix, al segon cicle de la
carrera d¿Història, Els Moviments Socials al Segle xix-I, que
inicia el grup de quatre assignatures directament relacionades amb
la temàtica del moviment obrer. S¿ha especialitzat en l¿anàlisi de
les condicions de vida i de treball amb una referència explícita a
la classe obrera. Recentment ha publicat Refugiats i desplaçats
dins la Catalunya en guerra, 1936-1939 (2004). En aquesta mateixa
col·lecció de Materials ha publicat Els estats liberals (2003). És
membre del Gabinet d¿Estudis Socials i Nacionals (GESIN), del
Gabinet de Recerca d¿Història Social i Obrera (GRHISO) i de la
Societat Catalana d¿Estudis Històrics.
